Mirall trencat

Em va recomanar aquest llibre el meu germà, en David, quan em va veure llegint La plaça del diamant de la mateixa autora. Com diu l'anunci: "del Caserío me fío", i no vaig pensar-m'ho molt per comprar l'edició de butxaca del llibre.

He de confessar que la primera de les tres parts de les que consta el llibre se'm va fer dura i pesada de llegir. Qui ha estat amb mi durant aquest temps sap el que m'ha costat continuar amb la lectura. Per no desanimar, he de dir que el global del llibre es satisfactori i de qualitat.

Mercè Rodoreda va plasmar en aquest llibre la història d'una família de principis de segle XX, amb tres generacions que assorteixen les pàgines de la novel·la amb personatges molt variats però caracteritzats per l'època. Tanmateix el cor la història que serveix de fil conductor del llibre es basa en la decadència d'una família, la familia Valldaura, que identifica la situació viscuda per moltes sagues burgeses de l'entorn barceloní.

El poder, l'orgull, i l'egoisme envolten els personatges, però també la tendresa, les il·lusions i la feblesa humana, que fan que la novel·la vagi engantxan-te mica en mica fins el final. Els recursos literaris característics de Mercè Rodoreda fan que els capítols imprimeixin velocitat o descelerin la trama, involucran-te en una espiral de sentiments embriagadors.

En definitiva es una novel·la que describeix molt bé una època i una ciutat amb l'estil inconfusible de l'autora, i que recomano per devant d'altres títols seus.